Això és la lluna?
Bon coneixedor de les arts de la fusta, Txus s’hi endinsa i expressa plàsticament allò que el mou i el fa viure. Amb el domini de l’ofici i la destresa d’un artesà antic, concep i crea les seves obres en fusta, sabent-ne extreure tota la noblesa del material. Són peces que ens revelen una sensibilitat, un món interior a la recerca d’un saber, que palesen una actitud i que generen un munt d’interrogants quan es contemplen.
N’és una bona mostra tallada en fusta de til·ler una composició circular de gairebé un metre de diàmetre, la meitat inferior de la qual la protagonitzen les ones paral·leles d’un mar pacífic i sense fi, en el qual es reflecteixen els raigs d’una gran lluna acompanyada dels estels de l’espai sideral. Un poema d’un vell monjo zen escrit poc abans de morir, destaca cal·ligrafiat a la part superior esquerra:
“Fins ara
no he dit res més que ximpleries
Quina nit de lluna!”
Com la majoria de les seves creacions, sempre amb la natura com a referència clau, aquesta també destil·la calma i serenor. Tanmateix, no és gens innocent. Si es contempla detingudament, s’endevina que darrera aquesta magna lluna plena hi ha alguna cosa més. Txus ens proposa una reflexió, com el vell monjo zen, i et preguntes si aquesta lluna és ben bé la del nostre món.
En definitiva, la fusta, sigui tallada de bell nou, sigui de recuperació i respectant-ne les ferides del temps, en les seves mans adquireix vida pròpia i ens porta molt més enllà de la mera delectació estètica i ens suscita múltiples reflexions…
La seva contemplació mai no pot deixar-nos indiferents.
Pilar Vélez
Directora del Museu del Disseny de Barcelona
Barcelona, novembre de 2014
VEURE L’OBRA